Les gorgues dels Hostalets d'en Bas

Avui he esta als Hostalets. Seguit el camí dels Terrers, Puig Castellet, Baga de les Comes i Pla de Bou. Per la Canal Curta (i  no Canal Grossa) he arribat al cim de la Tosa de Pujalriu. Aquesta canaleta està equipada amb un parell de sirgues, quasi innecessàries. Pel Pla de la Tosa m'he trobat en Josep Pujol, fill de la Coromina, que collia carreretes. M'ha ensenyat l'arrencada del Pujant del Turonell. Hi ha un altre pas equipat, graciós, amb passarel.la i passamà. El corriol baixa fins al Petró del Bertrans. D'aquí, de pla fins a les Fontiques, on acaba l'antiga pista de desembosc. Reculo fins al Petró i baixo al cim del Salt de l'Olla.

 Els rius baixen grossos, i el brogit a cada raconada et fa sentir al Pirineu. Per un corriol baixo al peu del salt, és a dir, al Gorg de l'Olla. És la postal del dia. Impressionant. Un viarany pintoresc tira rec avall i passa per les gorgues dels Cristians i de l'Ansat. Dino a la Font de les Fogoses, que raja força. Hi ha roda de molí que fa de taula. Aquestes cloterades exuberants, per on brama l'aigua, són realment sorprenents. A la Cidera m'atipo de cireres i al Bertrans em trobo en Josep Roca. Creia que la casa era abandonada, i em sorprèn que em digui que encara hi viu. M'alegra que encara hi visqui, però em sap greu que s'hi estigui sol en aquell casalot mig abandonat. Em reconeix de quan vaig passar fa uns anys i del barret gros que duia. Mentre parlem, arriba en Josep Domènec, de l'Hostalot, i un altre home, fill del Molí de la Llobatera. Tots diuen Pujalriu, amb a, i no Pujolriu. Fins i tot diria que pronuncien Pujal Riu, separat. M'expliquen que cap al 1910, quan va arribar el tren a Olot, van venir tallar els roures de la Baga de les Comes. Al Bertrans hi ha un bosquet d'alzines i roures monumentals, que es van salvar de la tala. Després de sentir-los, tinc més clar el següent. L'Hostal del Grau, que figura als mapes, és el Grau, a seques. Ningú no recorda que hi hagués servei d'hostal. El Grau d'Olot és una invenció moderna, per parlar del camí ral de Vic a Olot. És el camí de les Marrades. D'acord que el nom de la casa deu venir de l'accident, però s'ha perdut aquest sentit. Ara, el Grau és la casa, i el trau per on camí reblincola són les Marrades. A ponent del Grau hi ha dos saltants, el Salt del Grau i el Salt de Pujalriu.

Quan arribo als Hostalets em trobo en Manel de Pibernat. Repasso noms d'aquell veral, i corregeixo algun error. M'explica que a la creu de Pibernat vam matar un noi que recollia brancada per a les cabres. El van matar d'un tret d'escopeta, des del Pla de la Rabasseda, situat a cinc-cents metres en línia recta!